Competències Bàsiques

Ha arribat el dia, per fi parlaré sobre les competències bàsiques. He dedicat tota aquesta setmana a llegir i intentar comprendre a Antoni Zabala. La visió que té sobre com hauria de ser l’educació és impressionant i sobretot, un gran model a seguir. Mai hauria pensat que l’educació tradicional que hem rebut tots nosaltres tingués tants problemes. Encara que, tot s’ha de dir,  hem d’acceptar que l’educació fins ara no ho ha fet tant summament malament. Tan sols s’ha d’actualitzar com fa tot al seu voltant.

Així doncs, definim competències com tots aquells coneixements que, habiliten a una persona defensar-se front una situació complexa durant el seu dia a dia. Per tant amb aquesta definició arribem a moltes conclusions, que aniré desenvolupant a poc a poc.

El primer que hem de destacar és el mètode per ensenyar i  aprendre. Tota la vida ens han ensenyat que el millor que una persona pot fer és, agafar apunts i memoritzar-los per així, poder treure bona nota el dia de l’examen. És a dir, hem d’agafar informació i aprendre-la per després, al cap d’una estona amollar-la. En conclusió, ens han ensenyat a ser maquines que memoritzen i suprimeixen informació tota l’estona. Suposadament tot aquest coneixement que hem de saber per una data, té la seva importància, sinó, per què ens l’ensenyen? Així doncs, per què suprimim aquest coneixement? I així, podríem seguir hores i hores, fent-nos preguntes sobre els mètodes d’aprenentatge. Però gràcies a Zabala, actualment podem definir com ha de ser un aprenentatge i un ensenyament correcte. S’ha d’ensenyar als alumnes de forma que aquests recordin amb facilitat allò que han après. És a dir que per a que ho recordin, hem de fer molt més que exposar des de la nostra taula els coneixements, els hem de fer viure situacions i experiències que els facin interioritzar el coneixement.

Gràcies a aquest punt arribem a la conclusió, que l’educació ha de crear persones competents per afrontar diverses situacions de la vida. Hem de saber utilitzar el coneixement que ens han transmès o que ens han ajudat a adquirir mitjançant un camí guiat pel professor, per combatre aquestes situacions. Per tant, amb l’educació tradicional, això no és possible ja que si sempre eliminem el coneixement, mai ens podrem afrontar a una situació real, perquè no tindrem recursos per afrontar-la.

Tot i que no tenim un estudi previ de com ensenyar les competències, sabem que aquestes han de ser transmeses als nens, perquè clarament, són un factor que afavoreix a grans trets la cultura del nen, però no tan sols això, ja que amb l’ensenyament de les competències, aconseguim que els alumnes aprenguin a cooperar entre ells mateixos, duent a terme per exemple, una activitat en grup. També aprenen el que és la solidaritat, ja que s’ajuden entre ells per dur a terme un treball…

Segur que mai arribarem a ser competents en tot, però el que tinc molt clar és que segurament els nens que rebin aquesta educació, tindran un nivell de cultura molt més ampli que el meu a la seva edat i, no tan sols això, sinó que segurament tindran molts més recursos per afrontar les diverses situacions complexes que les seves vides els aportin. Així doncs, hem de crear caps ben fets i no ben plens d’informació buida.

Autor: EWagner

Si tingués en les meves mans elegir quin model elegir per rebre la meva educació, sense pensar-ho dos cops, elegiria el model que Zabala proposa al seu llibre. Ha de ser una sensació tan satisfactòria anar a classe amb ganes d’aprendre i amb ganes de saber que és el que farem avui. Saber que els esquemes que m’ensenyen em serviran demà per resoldré els meus problemes ha d’aportar molta tranquil·litat. Recordo quan anava a l’escola i el professor ens proposava fer un treball per parelles. Aquella era una de les millors sensacions del món. Poder quedar amb el teu o la teva amiga per fer un treball, passar una estona junts, riure i aprendre al mateix temps! I dic jo, per què no ho fem així sempre? Per què no proposem un mètode que sigui sempre així, una constant diversió on aprendre sigui el millor del món? Bé doncs, aquest plantejament és el que ens proposa Zabala. És sens dubte una de les millors idees que es poden tenir. Fer treballar al nen per projectes, on hagi de cooperar amb els seus alumnes i on les classes es facin per grups, que investiguen i cerquen per la xarxa continguts amb l’ajut del professor que els guia fins al coneixement. Quina meravella. De debò, qui no voldria aprendre així?

Així doncs, concloent, he de dir que m’agrada molt el nou mètode que es s’intenta aplicar per ensenyar. Penso que és una forma d’ajudar al nen a no perdre el sentiment per l’educació, al contrari, l’estimula a aprendre i a investigar cada cop més. Crea nens amb ganes d’aprendre i a més a més, amb ganes de passar-ho bé aprenent. Per què, què hi ha millor que anar a visitar a les vaques al camp per saber què és el que mengen o en quin habitat viuen? Estudiar-ho a un llibre?

Finalment, en aquest video podrem adquirir alguns exemples per establir projectes a l'aula.